dissabte, 26 de març de 2011

POESIA, EL CUC I LA PAPALLONA

JO ERA UN CUC
MOLT PORUC.
UN DIA EM VAIG AMAGAR 
DINS UNA CAPSETA
MOLT ESTRETA
I AL CAP D'UNA ESTONA
EM VAIG TRANSFORMAR 
EN PAPALLONA.

LA GENT QUAN EM VEU
EM MIRA I NO CREU 
QUE SIGUI TAN FINA.
SÉ QUE M'ADMIREN.
SÉ QUE M'ESTIMEN.
SÉ QUE TOHOM M'ESPERA.
PERQUÉ AMB MI SEMPRE ARRIBA...
LA PRIMAVERA.

AQUESTA POESIA ÉS DEL LLIBRE D'EN BIEL VARET ANIMALARI DE SA SORT LLARGA I ESTEIS CONVIDATS A RECITARLA A L'ESCOLA QUAN VOLGUEU. ÀNIMS I SEGUR QUE L'APRENDREU AVIAT!!!!
PAPALLONES  CLICA AQUI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada